domingo, 23 de diciembre de 2007

No t'ennueguis amb records. Set claus
barren set portes. Saps prou bé que hi ha
darrera de cadascuna per tornar-hi
amb el pretext d'anyors o negligències.
No s'esmena la vida ja viscuda
i aquest crepuscle de balaix desvetlla
noves veus que vulneren tots els límits.
Guarda la trista borra dels secrets
al fons obscur de qualsevol butxaca.
Que no t'exclogui el vent dels seus combats
ni la mar dels seus ocis. Per colrar-te
de nou la pell hauràs d'obrir finestres.
No sentis massa pietat de tu.
LLença les claus i aprèn-te mes encara.

Míquel Martí i Pol


No te atragantes con recuerdos. Siete llaves
vallan siete puertas. Sabes bien que hay
detrás de cada una para volver
con el pretexto de nostlgias o negligencias.
No se menciona la vida ya vivida
y este crepúsculo de rubí desvela
nuevas voces que vulneran todos los límites.
Guarda la triste borra de los secretos
en el fondo oscuro de cualquier bolsillo.
Que no te excluya el viento de sus combates
ni la mar de sus ocios. Para broncearte
de nuevo la piel habrás de abrir ventanas.
No sientas demasiada piedad de ti.
Tira las llaves y apréndete más todavía.

Míquel Martí i Pol

2 comentarios:

Emilio de FÉ dijo...

Que sacada Eva, ai está.
javes e aberturas, salidas i soluciones.
ganas de vivir ahora.
beso Flavio

Anónimo dijo...

Vaya, no había visto tu entrada de Marc Martí i Pol, es otra evidencia de que la danza de los corazones sigue entre nosotras, más allá de lo alcanzable por nuestra razón o comprensión. Un besito, y disfruta de estos días lo máximo que puedas, hoy es hoy, mañana ya se verá.